Màtria, una cadena de correspondències

Text: diversos espectadors/es

Fotografia: Marta Garcia

matria_1042x576

‘Cartagena’ és el nom d’un dels protocols del projecte Dramatúrgies del debat que consisteix en una cadena de textos d’espectadors al voltant d’un espectacle. Una primera persona obre el joc amb la seva opinió, dubtes, preguntes o comentaris sobre l’obra. I el text és enviat a una segona persona. I la resposta a una tercera persona. I així successivament. 

Continua la lectura de Màtria, una cadena de correspondències

El públic mediador

Conferència d’Oriol Fontdevila

the-remorse-of-orestes_1042x576

“Quines han estat les principals ideologies que les polítiques culturals han articulat en relació al públic al llarg dels darrers tres segles, i quina concepció del públic han sedimentat? I, en el moment actual de crisi política generalitzada (també en l’àmbit de les polítiques culturals), en què podria consistir una <<nova política>> per a l’art i la cultura, i quina concepció del públic implicarien?”

Continua la lectura de El públic mediador

Pedagogies de les espectadores

Conferència de Javier Rodrigo

didactica1_1042x576

“En un moment de la Història, l’educació apareix en l’àmbit de l’art com a frontissa entre l’obra artística i el públic. Per altra banda, amb les polítiques públiques en cultura, es veu necessària la connexió de les institucions modernes de l’art amb els públics, per tal d’educar-los i culturitzar-los, de fer “més cultura a la societat”, i el museu esdevé un laboratori cívic ple de contradiccions. Neixen així els serveis i programes educatius, la figura de l’educador, etc.”

Continua la lectura de Pedagogies de les espectadores

L’espectador ignorant

Conferència d’Andrea Soto

boilly_1042x576

“Que ser espectador és una activitat passiva, i que el públic ha de ser il·lustrat, són dues concepcions històriques que han marcat i marquen avui dia l’experiència dels espectadors. Partint de dos dels textos més coneguts del filòsof Jacques Rancière (L’espectador emancipat i El mestre ignorant), però també d’altres reflexions de la seva àmplia producció intel·lectual, Andrea Soto reflexionarà sobre si la passivitat i la ignorància no són punts de partida vàlids per a pensar l’acció dels espectadors, i en quina clau col·lectiva pot tenir sentit pensar l’emancipació del públic.”

Continua la lectura de L’espectador ignorant

Reformulem el col·loqui postfunció, per favor

Text: Oriol Puig Taulé

P1160888_1042x576

“Entenent un col·loqui postfunció com un element en si mateix performàtic, el públic pot votar, primer de tot, entre escollir un d’aquests protocols a consciència o bé a cegues. Els qui estàvem diumenge passat a L’Antic Teatre vam decantar-nos per la segona opció, consistent en votar un protocol sabent-ne tan sols el nom, i entre “Belchite” i “Jerez de la Frontera” va acabar resultant guanyadora la segona opció. El protocol “Jerez” consistia en fer un debat normal entre espectadors i artistes, però farcint el discurs de totes les paraulotes i blasfèmies possibles.”

Continua la lectura de Reformulem el col·loqui postfunció, per favor