El públic mediador

Conferència d’Oriol Fontdevila

the-remorse-of-orestes_1042x576

“Quines han estat les principals ideologies que les polítiques culturals han articulat en relació al públic al llarg dels darrers tres segles, i quina concepció del públic han sedimentat? I, en el moment actual de crisi política generalitzada (també en l’àmbit de les polítiques culturals), en què podria consistir una <<nova política>> per a l’art i la cultura, i quina concepció del públic implicarien?”

Continua la lectura de El públic mediador

Pedagogies de les espectadores

Conferència de Javier Rodrigo

didactica1_1042x576

“En un moment de la Història, l’educació apareix en l’àmbit de l’art com a frontissa entre l’obra artística i el públic. Per altra banda, amb les polítiques públiques en cultura, es veu necessària la connexió de les institucions modernes de l’art amb els públics, per tal d’educar-los i culturitzar-los, de fer “més cultura a la societat”, i el museu esdevé un laboratori cívic ple de contradiccions. Neixen així els serveis i programes educatius, la figura de l’educador, etc.”

Continua la lectura de Pedagogies de les espectadores

L’espectador ignorant

Conferència d’Andrea Soto

boilly_1042x576

“Que ser espectador és una activitat passiva, i que el públic ha de ser il·lustrat, són dues concepcions històriques que han marcat i marquen avui dia l’experiència dels espectadors. Partint de dos dels textos més coneguts del filòsof Jacques Rancière (L’espectador emancipat i El mestre ignorant), però també d’altres reflexions de la seva àmplia producció intel·lectual, Andrea Soto reflexionarà sobre si la passivitat i la ignorància no són punts de partida vàlids per a pensar l’acció dels espectadors, i en quina clau col·lectiva pot tenir sentit pensar l’emancipació del públic.”

Continua la lectura de L’espectador ignorant

Reformulem el col·loqui postfunció, per favor

Text: Oriol Puig Taulé

P1160888_1042x576

“Entenent un col·loqui postfunció com un element en si mateix performàtic, el públic pot votar, primer de tot, entre escollir un d’aquests protocols a consciència o bé a cegues. Els qui estàvem diumenge passat a L’Antic Teatre vam decantar-nos per la segona opció, consistent en votar un protocol sabent-ne tan sols el nom, i entre “Belchite” i “Jerez de la Frontera” va acabar resultant guanyadora la segona opció. El protocol “Jerez” consistia en fer un debat normal entre espectadors i artistes, però farcint el discurs de totes les paraulotes i blasfèmies possibles.”

Continua la lectura de Reformulem el col·loqui postfunció, per favor

Accés obert

grec 2016 77_1042x576

Pràctica de creació col·laborativa realitzada en el marc del Festival Grec 2016, sota la conducció de la creadora escènica Marta Galán, entorn a la història del Festival, de l’amfiteatre del Teatre Grec –el seu espai més simbòlic–, els usos i usuaris d’aquest espai durant l’any, entre altres. En definitiva, de la relació entre la cultura institucional i la ciutadania.

Continua la lectura de Accés obert

David Selvas: “No hi ha espais pel risc”

Entrevista: Anna Madueño i Jordi Valls

TEATRE_BARCELONA-David_Selvas-REVISTA_1_1042x576

‘La Brutal, capitanejada per David Selvas, Julio Manrique i Cristina Genebat, neix el 2011, però agafa embranzida a partir del 2014 arran d’aconseguir un conveni de subvenció triennal amb l’Institut d’Empreses Culturals. Des d’aleshores, han estrenat Santa Nit, Los esqueiters i Timó d’Atenes (2014); L’onzena plaga, Cleòpatra i Mammón –sota el cicle “Tot pels diners”–, i Una altra pel·lícula (2015); i en el que va d’any, La llista i Don Joan. Jordi Valls i Anna Madueño parlen amb David Selvas sobre l’origen i el present de la productora.’

Continua la lectura de David Selvas: “No hi ha espais pel risc”