Gènesi de la idea de públic

Conferència de Manuel Delgado

IMG_6644_1042x576

‘Si jo estic a casa sol veient un partit del Barça, estic participant d’un espectacles de masses? I què significa, massa, ja que en parlem? Per què les masses ens donen mal rollo, quan encara als anys 70 gaudien de magnífica reputació? Per què de cop es tornen tontes i dolentes, suggestionables, que poden quedar en mans malèfiques? Creieu sincerament que la televisió atonta la gent? Creieu que es pot manipular, la gent? Per què es prohibeixen les festes amb toros i s’inventa el nou espectacle de les corrides? De què s’emancipa, el posseït, què el subjecta? Quan Jacques Brel canta Ne me quite pas, on està l’ètica?’

 

En aquesta conferència, l’antropòleg Manuel Delgado aborda la gènesi de la idea de públic, al costat dels conceptes de multitud i masses.

A partir dels processos de metropolització que genera la Revolució Industrial, es produeix una percepció de la multitud. Es tracta d’una revolució cultural que modifica la relació entre les persones: la gent deixa de parlar-se pel carrer, es confia a l’aparença per a autodefinir-se, i s’aprèn a desconfiar i protegir-se dels desconeguts.

En aquest context, i degut als canvis produïts en les formes de treball de la nova classe obrera, al llarg del segle XIX i principis del XX es produeixen grans convulsions revolucionàries a les ciutats europees, protagonitzades pel que es van anomenar masses.

En la teorització d’aquests fenòmens socials, es distingeixen dues tendències oposades: una, que confereix superioritat intrínseca al col·lectiu per sobre de l’individu (el marxisme de Marx i Engels, i les teories sociològiques de Durkheim i Mauss), i l’altra que fa just el contrari, considera l’individu intrínsicament superior al col·lectiu (la vella tradició aristocràtica, i el liberalisme). L’enfoc liberalista, amb el recolzament de la nova psicologia de masses, desemboca en la definició d’un nou subjecte col·lectiu, el públic, com a alternativa teòrica a les masses.

La conferència es va realitzar el juliol de 2015 a la Universitat de Barcelona, en el marc del curs L’estatut de l’espectador. Polítiques de la mirada i llindars de la inacció.

 

 

Més lectures:

Manuel Delgado, La redención de las multitudes: rescate y restauración del sujeto en los movimientos sociales de última generación. Intersticios. Revista Sociológica de Pensamiento Crítico. Vol. 9 (2) 2015

Manuel Delgado, Hordas espectadoras. Fans, hooligans y otras formas de audiencia en turba. A Querido Público. El espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans. Editat per Ignasi Duarte i Roger Bernat. (pàg. 103)

Robert Ezra Park, La masa y el público. Investigación metodológica y sociológica. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 76.