Filosofies de la participació

Conferència de Xavier Antich

IMG_6624_1025x576

En aquesta conferència, el filòsof i teòric de l’art Xavier Antich exposa els canvis produïts a partir dels anys 60 pel que fa al reconeixement teòric del paper de l’espectador (Estètica de la Recepció) i al desplegament progressiu dels dispositius de participació en les pràctiques artístiques.

 

Si l’art modern –abstracte, mut, autoreferencial– trenca amb la representació de la realitat i arriba al punt àlgid del que s’ha anomenat l’autonomia de l’art, a partir de la dècada dels 60s del segle XX es produeix un moviment invers de reconnexió amb la realitat i els espectadors. Aquest efecte retorn inicia el corrent del que anomenem art contemporani que –com explica el Xavier Antich- torna a la realitat, no per representar-la, sinó per reflexionar-hi: “res més realista que l’art contemporani, però res més lluny del neorealisme”.

Antich recorre per una banda les principals idees exposades per l’Estètica de la Recepeció (Hans Robert Jauss, Wolfang Isser), i de l’altra la producció de nombrosos creadors de diversos àmbits artístics com Joseph Beuys, Elfur Eliasson, Antoni Muntadas, Hans Hacke, Abbas Kiarostami, Pistoletto, Marina Abramovic, Richard Long, Dan Graham, Lygia Clark, Xavier Le Roy o Tino Sehgal.

La conferència es va realitzar el juliol de 2015 a la Universitat de Barcelona, en el marc del curs L’estatut de l’espectador. Polítiques de la mirada i llindars de la inacció.

 

 

Més lectures:

Hans-Georg Gadamer, Del enmudecer del cuadro, dins “Estética y hermenéutica”. Madrid: Tecnos, 1996, pp. 235-243

Michel Foucault, Qué es un autor. (1969)

Hans Robert Jauss, La historia de la literatura como provocación de la ciencia literaria. (1967)

Jorge Luis Borges, Pierre Menard, autor del Quijote. (1939)

Adolfo Sánchez Vázquez, De la Estética de la Recepción a una estética de la participación. (2005)