Art, escena i activisme social

Diàleg amb Esther Vivas, Toni Casares, Marta Galán i Ada Vilaró

escena-activisme_1042x576

‘Cada vegada més estan proliferant els grups i les cooperatives de consum alimentari: gent que no està satisfeta amb el menjar que troben al mercat o al súper i s’organitzen per establir una relació directa amb els productors locals i de productes ecològics. I en l’àmbit cultural? Què passa amb els espectadors descontents amb l’oferta actual? Les associacions d’espectadors, són equivalents als grups de consum? Per què és important l’aliment artístic?’

 

Des de l’activisme agroalimentari s’estan proposant una sèrie de pràctiques que desafien el funcionament de la indústria alimentària: horts urbans, menjadors escolars ecològics, cooperatives de consum, etc. En l’àmbit de la cultura, la creació contemporània també ha de lluitar per sobreviure en un ecosistema artístic molt mercantilitzat i dominat per unes ‘varietats’ de caràcter comercial.

En aquest diàleg en el marc del Festival Escena Poblenou, vam convidar a Esther Vivas (investigadora en moviments socials i polítiques agroalimentàries), Toni Casares (director d’escena), Marta Galán i Ada Vilaró (artistes), perquè reflexionessin sobre experiències transformadores vinculades a l’alimentació i com es podrien establir reflexos al món cultural.

Esther Vivas va exposar quin és el model i la lògica de funcionament de la indústria alimentària capitalista actual i va plantejar quines accions de resposta es fan des de l’activisme alimentari. A la part final, es va aventurar a fer un paral·lelisme a l’àmbit artístic. A continuació, un resum de la seva intervenció:

“Qualsevol tipus d’activisme, ja sigui artístic o agroalimentari, parteix d’una indignació amb la realitat. La indignació és un primer pas: un s’aixeca, veu, s’indigna i a partir d’aquí, actua. Ens indignem per canviar les coses que imaginem i pensem possibles per a un futur.”

“L’activisme és una resposta a aquest malestar que ve produït per aquesta indignació”

“L’activisme alimentari sorgeix com a alternativa a un model d’indústria i alimentació que no funciona, però que en canvi ens volen fer creure que és el millor dels possibles.”

“Des de la indústria alimentària, i des del sistema capitalista en general, s’han dit una sèrie de coses, uns mites, que són falsos:

‘Al món hi ha menjar per tothom’, però la realitat és que molta gent passa gana.

‘Vivim en la diversitat i llibertat’, però cada cop més el que mengem és més igual i homogeni, vivim en la il·lusió del divers.

‘La pagesia pot viure dignament’, però a Catalunya només l’1,9 % de la població activa treballa al camp i en canvi mengem cada dia.

‘La nostra salut està garantida’, però avui tenim una sèrie de malalties derivades de l’alimentació que abans no teníem.

“Davant d’això, des de l’activisme alimentari el que es planteja és una sèrie d’alternatives: horts urbans (re-connectar la gent amb la terra), cooperatives de consum, (relació directe amb els productors), menjadors escolars ecològics (contra el malbaratament d’aliments). Aquestes experiències ens alimenten col·lectivament i en positiu: sabem el que mengem i alimentem el nostre benestar”

[Punts de coincidència entre l’activisme agroalimentari l’activisme artístic]

“Quan deia que el sistema actual mercantilitza l’agricultura i l’alimentació, també podem dir que passa el mateix en el món de l’art. Es tendeix a fer una cultura ‘low cost’, que moltes vegades significa precaritzar i homogeneïtzar processos artístics.”

“De la mateixa manera que el model industrial alimentari prescindeix de la pagesia, també podríem dir que la mercantilització de la cultura prescindeix dels artistes. Hi ha una cultura oficial que prescindeix dels creadors, apostant per productes culturals del corrent majoritari. Es tendeix a fer una cultura ‘low cost’, que moltes vegades significa precaritzar i homogeneïtzar processos artístics.”

“De la mateixa manera que els grups de consum o els horts urbans reivindiquen l’essència del menjar, hi ha sales o grups de teatre que reivindiquen l’essència del que és l’art, al marge d’aquesta voluntat mercantilista del sistema hegemònic capitalista.”

“Volem que el pagès local visqui dignament, també volem que el creador local pugui viure dignament del seu treball no industrial.”

“Com a consumidors crítics d’aliments no podem simplement menjar els productes i després despreocupar-nos; com a espectadors tampoc podem fer el mateix. Només en el moment que ens impliquem, tindrem un art i una cultura que valdrà la pena, perquè serà el fruit de la relació entre els espectadors i els creadors”.

El diàleg va tenir lloc el divendres 23 d’octubre de 2015 a la Rambla del Poblenou, a l’alçada del carrer Pujades, dins de la programació del Festival Escena Poblenou.

 

Més lectures:

Esther Vivas, Comida y arte para ser felicies, Dirio El Público, 29 d’octubre de 2015