Espectadors emancipats: propers i distants alhora

Aproximació a L’espectador emancipat amb Marina Garcés

espectador_emancipat_1042x576

‘Què hi anem a fer al teatre? Podem remetre’ns a l’obra, i dir: «és que m’han dit que hi ha una obra molt bona i que no me la puc perdre». Sí, però més enllà d’això, de que hi ha objectes, produccions o oferta cultural que no ens podem perdre –o que desitgem conèixer–, què ens porta al teatre? Què us ha portat a cadascun de vosaltres en aquest cas no només a voler anar al teatre, sinó a més a més, a voler-hi anar d’una manera en què aquest anar al teatre es vincula a una cosa que se’n diu «escola», és a dir, a algun tipus d’aprenentatge? Què volem aprendre anant al teatre? Què esperem aprendre?’

Continua la lectura de Espectadors emancipats: propers i distants alhora

Escena contemporània, la frontera desapareguda

Conferència d’Eduard Molner

IMG_1152_1042x576

‘Hi ha un tipus d’escena, que pràcticament està desapareixent dels nostres escenaris, que no podem dir-ne teatre, perquè utilitza unes eines que no són les que tradicionalment havia fet servir el teatre per abocar visions sobre la realitat. Són nous instruments que corresponen al nostre temps, característics del que se n’ha dit teatre postdramàtic, i que al·ludeixen a nosaltres com a espectadors contemporanis.’

Continua la lectura de Escena contemporània, la frontera desapareguda