¿Puede el flamenco ser una danza moderna?

Conferència de Pedro G. Romero

pedrogromero_1042x576

“Si observamos con atención los dibujos que el escultor noucentista Josep Clarà realizó en 1927 de Isadora Duncan y Antonia Mercé (La Argentina), podremos darnos cuenta de las afinidades y diferencias entre ambos. Las dos figuras invocan mundos anacrónicos: la mitología de la antigua Grecia o el no menos fabuloso mundo del flamenco. Es desde ese anacronismo que las dos mujeres inician la modernidad. La cuestión es que, con el mismo impulso y contemporáneamente, en la Duncan comienza un viaje hacia delante que se rubrica hoy como danza moderna, mientras que en La Argentina empieza a descubrirse y escarbarse toda una tradición ancestral, un viaje hacia tiempos cada vez más remotos. ¿Cómo podemos nosotros leer, entonces, relatos históricos tan distintos?”

Continua la lectura de ¿Puede el flamenco ser una danza moderna?

Territori Mal Pelo

Conferència de Carlota Subirós

subiros_1042x576

“Vaig tenir la fortuna de veure per primera vegada un espectacle de Mal Pelo quan tot just tenia divuit o dinou anys i estava descobrint, fascinada, el món de la dansa contemporània. Des de llavors he anat seguint, de prop o de lluny, la seva incessant feina de recerca i creació —espectacles, cursos, exposicions, actuacions úniques en espais específics, reflexió sobre la pròpia feina… Això m’ha permès descobrir que Mal Pelo, més enllà de les personalitats poderoses de María Muñoz i Pep Ramis i del seu fidel equip de col·laboradors, és una manera d’entendre l’art del cos en escena.”

Continua la lectura de Territori Mal Pelo

Performances de la mirada: l’estatut del nou espectador

Conferència de Roberto Fratini

“A los espectadores, se os pide cada vez más, y se os pone en situaciones cada vez más engorrosas: os hemos visto tumbados, de pie, en ventanas, en umbrales, recostados, cegados, vendados, atados… Pero también desnudos, desinhibidos, regresivos, liberados, ‘activos’. Y, ¿en respuesta a qué, exactamente? ¿Cuáles son y qué significan las paradojas implícitas en el concepto de espectáculo participativo, en el concepto de espectador emancipado, en el concepto de teatro de inmersión o en el concepto de teatro interactivo?”

Continua la lectura de Performances de la mirada: l’estatut del nou espectador

Performances de la mirada. Recull de conferències

performances-mirada_1042x566

En el marc de la primera edició de Performances de la mirada, taller d’espectadors del Mercat de les Flors (temporada 2013-14), es van realitzar sis conferències a càrrec de professionals de llarga trajectòria amb la intenció de d’enriquir l’aproximació i la contextualització de les obres que s’anaven a veure.

Jam session d’espectadors o la construcció compartida de la mirada

Text: Jordi Valls Guinovart

a mida

‘No és cert que ens és molt més fàcil compartir un entusiasme que una decepció? Potser perquè una veueta dins nostre ens diu: “ai, serà que no he entès res… serà que sóc un insensible…”? Potser perquè sembla que per expressar un entusiasme no cal justificar-se, i en canvi l’admissió d’una decepció exigeix haver de raonar-la?’

Continua la lectura de Jam session d’espectadors o la construcció compartida de la mirada

Connexions amb el més enllà

Per Carla Montané

2014-07-20 11.36.40_ok

‘El teatre et permet veure el que hi ha més enllà… algo que és més real, més veritat, més profund, més important per a mi… algo de la vida comú, recerca de qui som, on anem… És alguna cosa que està dins teu i que pots reconèixer. Aquest més enllà està dins teu.’

Continua la lectura de Connexions amb el més enllà

Manual del bon espectador

Per Jordi Font Anton

2014-06-27 16.27.51_ok

“El dia que vaig al teatre, des de bon matí que em començo a preparar. L’espectador ha de fer un ritual per entrar al teatre. I hi ha dies que millor que no hi vagis, no estàs preparat. De vegades l’espectacle falla perquè l’espectador no està preparat.”

Continua la lectura de Manual del bon espectador

Espectadors emancipats: propers i distants alhora

Aproximació a L’espectador emancipat amb Marina Garcés

espectador_emancipat_1042x576

‘Què hi anem a fer al teatre? Podem remetre’ns a l’obra, i dir: «és que m’han dit que hi ha una obra molt bona i que no me la puc perdre». Sí, però més enllà d’això, de que hi ha objectes, produccions o oferta cultural que no ens podem perdre –o que desitgem conèixer–, què ens porta al teatre? Què us ha portat a cadascun de vosaltres en aquest cas no només a voler anar al teatre, sinó a més a més, a voler-hi anar d’una manera en què aquest anar al teatre es vincula a una cosa que se’n diu «escola», és a dir, a algun tipus d’aprenentatge? Què volem aprendre anant al teatre? Què esperem aprendre?’

Continua la lectura de Espectadors emancipats: propers i distants alhora

Escena contemporània, la frontera desapareguda

Conferència d’Eduard Molner

IMG_1152_1042x576

‘Hi ha un tipus d’escena, que pràcticament està desapareixent dels nostres escenaris, que no podem dir-ne teatre, perquè utilitza unes eines que no són les que tradicionalment havia fet servir el teatre per abocar visions sobre la realitat. Són nous instruments que corresponen al nostre temps, característics del que se n’ha dit teatre postdramàtic, i que al·ludeixen a nosaltres com a espectadors contemporanis.’

Continua la lectura de Escena contemporània, la frontera desapareguda