Més enllà de l’espectacle

Text: Miquel Valls

temp alta

‘Ens hem colat a la masia on es reuneixen des de fa tres edicions tota una sèrie de joves creadors i coreògrafs, un espai de treball a porta tancada entre artistes i altres professionals de l’escena dins del projecte #FF80, una iniciativa fruit de la col·laboració entre el Graner i el Festival Temporada Alta. Sembla ser que en aquest tipus de trobades, al final sempre acaba rondant una mateixa pregunta: ‘I no hi ha ningú del públic? On són els espectadors?’ Doncs aquí hi som, almenys uns quants, per conversar una estona amb els artistes, per conèixe’ns i per fer-nos algunes preguntes mútuament.’

Continua la lectura de Més enllà de l’espectacle

Baró d’Evel: l’herència i la conquesta

Conferència de Jordi Jané, en conversa amb Jordi Aspa i Bet Miralta

jane-aspa-miralta_1042x576

“Joan Brossa afirmava que cal entendre la tradició no com a herència, sinó com a conquesta. Sembla que la companyia Baró d’Evel Cirk hagi seguit la consigna brossiana al peu de la lletra. Els seus líders, Camille Décourtye i Blai Mateu, han rebut una herència apreciable: ella va viure l’art eqüestre al nucli familiar i després es va fascinar amb el Théâtre Équestre Zingaro de Bartabàs; ell va néixer quan els seus pares engegaven el Circ Cric i ha crescut immers en el circ contemporani català. Després, tots dos s’han format a l’escola superior de Châlons i han posat la conquesta de les seves herències al servei d’una línia de creació lliure, personal i innovadora.”

Continua la lectura de Baró d’Evel: l’herència i la conquesta

Danza contemporánea. Historia(s) de un espectador

Conferència de José Antonio Sánchez

jasanchez_1042x576

“Esta no es una historia de la danza contemporánea, sino la historia de una experiencia. Me aproximé a la danza como espectador casi al mismo tiempo que la danza contemporánea comenzaba a dar sus primeros pasos en España. Mi primera memoria es la de un espectador casual. Y esto ha condicionado mi posterior aproximación como crítico y cómplice en relación con numerosos creadores. Las preguntas fueron cambiando a un lado y otro de la escena. Y es sobre estas preguntas sobre las que me gustaría reflexionar con el fin de compartir experiencias, informaciones y problemas.”

Continua la lectura de Danza contemporánea. Historia(s) de un espectador

¿Puede el flamenco ser una danza moderna?

Conferència de Pedro G. Romero

pedrogromero_1042x576

“Si observamos con atención los dibujos que el escultor noucentista Josep Clarà realizó en 1927 de Isadora Duncan y Antonia Mercé (La Argentina), podremos darnos cuenta de las afinidades y diferencias entre ambos. Las dos figuras invocan mundos anacrónicos: la mitología de la antigua Grecia o el no menos fabuloso mundo del flamenco. Es desde ese anacronismo que las dos mujeres inician la modernidad. La cuestión es que, con el mismo impulso y contemporáneamente, en la Duncan comienza un viaje hacia delante que se rubrica hoy como danza moderna, mientras que en La Argentina empieza a descubrirse y escarbarse toda una tradición ancestral, un viaje hacia tiempos cada vez más remotos. ¿Cómo podemos nosotros leer, entonces, relatos históricos tan distintos?”

Continua la lectura de ¿Puede el flamenco ser una danza moderna?

Territori Mal Pelo

Conferència de Carlota Subirós

subiros_1042x576

“Vaig tenir la fortuna de veure per primera vegada un espectacle de Mal Pelo quan tot just tenia divuit o dinou anys i estava descobrint, fascinada, el món de la dansa contemporània. Des de llavors he anat seguint, de prop o de lluny, la seva incessant feina de recerca i creació —espectacles, cursos, exposicions, actuacions úniques en espais específics, reflexió sobre la pròpia feina… Això m’ha permès descobrir que Mal Pelo, més enllà de les personalitats poderoses de María Muñoz i Pep Ramis i del seu fidel equip de col·laboradors, és una manera d’entendre l’art del cos en escena.”

Continua la lectura de Territori Mal Pelo

Performances de la mirada: l’estatut del nou espectador

Conferència de Roberto Fratini

“A los espectadores, se os pide cada vez más, y se os pone en situaciones cada vez más engorrosas: os hemos visto tumbados, de pie, en ventanas, en umbrales, recostados, cegados, vendados, atados… Pero también desnudos, desinhibidos, regresivos, liberados, ‘activos’. Y, ¿en respuesta a qué, exactamente? ¿Cuáles son y qué significan las paradojas implícitas en el concepto de espectáculo participativo, en el concepto de espectador emancipado, en el concepto de teatro de inmersión o en el concepto de teatro interactivo?”

Continua la lectura de Performances de la mirada: l’estatut del nou espectador

Performances de la mirada. Recull de conferències

performances-mirada_1042x566

En el marc de la primera edició de Performances de la mirada, taller d’espectadors del Mercat de les Flors (temporada 2013-14), es van realitzar sis conferències a càrrec de professionals de llarga trajectòria amb la intenció de d’enriquir l’aproximació i la contextualització de les obres que s’anaven a veure.

Jam session d’espectadors o la construcció compartida de la mirada

Text: Jordi Valls Guinovart

a mida

‘No és cert que ens és molt més fàcil compartir un entusiasme que una decepció? Potser perquè una veueta dins nostre ens diu: “ai, serà que no he entès res… serà que sóc un insensible…”? Potser perquè sembla que per expressar un entusiasme no cal justificar-se, i en canvi l’admissió d’una decepció exigeix haver de raonar-la?’

Continua la lectura de Jam session d’espectadors o la construcció compartida de la mirada

Connexions amb el més enllà

Per Carla Montané

2014-07-20 11.36.40_ok

‘El teatre et permet veure el que hi ha més enllà… algo que és més real, més veritat, més profund, més important per a mi… algo de la vida comú, recerca de qui som, on anem… És alguna cosa que està dins teu i que pots reconèixer. Aquest més enllà està dins teu.’

Continua la lectura de Connexions amb el més enllà